16 de març de 2017

At Versaris. Els orfes d'occcident.




Ningú no representa els orfes d'occident.
Ningú no representa els orfes d'occident.

Es representen a si mateixes.
Agitació, acció i propaganda a cada banda de les reixes.
No estan en venda, marquen l'agenda
Si no practiques el què penses, de què et queixes?

Són valors a l'alça i tot cau com el Nikkei
La massa s'amansa i conjuren l'aliança.

Saltant-se l'ordenança, la justícia i la llei,
no fan servei si no estan en concordança.
Col·leccionen petites victòries, moments d'eufòria,
es queden amb les mitges derrotes.
Trepitgen els patriotes que només són "patrioteros".
Desquicien els idiotes que volen dones "florero".

Q21 als prestatges de l'"habita"
Admiren els personatges i desterren el mite.
Compren a la ciutat.
Si passen per l'FNAC treuen el "pita" i que pagui santa Rita.

Amb germanets petits que s'il·luminen quan els miren,
enyoren cada pedra quan la tiren.
Mai "nari nant", millor seriosos caminen, meditant,
saben qui són els que deliren:
Els que van pactar el 77,
els mateixos que ara tenen fent en l'Obama
(un blanc que no juga net),
però la paret de l'orfe d'occident és
plena de cuir i metall i tu tastaràs el seu fuet.
Amb bolis, "llàpissos", tapissos en blocs de pisos,
pors que escapen quan pots escupen colors en grisos murs
que pertanyen a poders obscurs
quan caputxes aixequen i les seves mans s'estrenyen

Què fer? ho saben
Ilitx Uliànov ho va pintar en oli el 1917
I, com vestir?
Ho improvisen, per mimetitzar-se a la ciutat
quan el patró passa el rasclet.
On començar?
A casa, al llit, a classe, al sindicat, a la cadena de muntatge i al bar.
I què he dit?
Està clar:
L'herència de tant màrtir ara no es pot tirar al mar.

Ningú no representa els orfes d'occident.
Saben qui els explota i qui és el delinqüent.
Ningú compra la ment d'un orfe d'occident
Atent, perquè el podrit present no viurà eternament (2)

Germans petits que s'il·luminen amb la claror del 36
partint el bloc massís del desencís i la foscor.
Al barri tots saben que el negre és color
i s'aixequen vencedors a cada cop
amb l'honor de l'insubmís.
Compromís; paraules que no estan de moda.
In extremis, posant pals a les rodes.
La solidaritat: la tendresa dels barris.
La ingenuïtat és la disfressa dels pèrfids.
Cascos, escuts... vol dir solitud
Do it yourself significa plenitud
Milers de cervells que es qüestionen magnitud
I si agafen les regnes trenquen l'esclavitud.

Porten la societat a un coma induït.
Ho diu la tele, just do it,
som el curtcircuit del genoma
La metàstasi d'un càncer benigne
som el signe que es propaga per una vida digna.

Malviuen sense representació formal
rebel·lant-se contra el mal de la ignomínia cultural i absurda
que els hauria glorificat per resultats d'uns testos Mensa:
És la dansa dels orfes d'occident saltant la línia.

Amaguen piles d'ampolles buides i gasolina
en pisos on no trobaràs paroxetina ni prozac.
Alguns són hackers que llegeixen fins les tantes
s'amaguen com Houdini el mag entre el fum del tabac.
Van de negre perquè tenen dol perpetu
t'odien, es clar, "butru" superflu adicte al "fatu".
Els sobre ímpetu i mala bava, descuida,
grava a la puta retina que viuen per donar pel sac.

En manis per Palestina o tancats en facultats,
segellant caixers, pintant carrers, teixint afinitats,
Editen diaris, revistes i poesia insurrecta
tenen tacte i olfacte
diuen que són una secta, però...
Ningú no representa els orfes d'occident.
Saben qui els explota i qui és el delinqüent.
Ningú compra la ment d'un orfe d'occident
Atent perquè el podrit present no viurà eternament.








 

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home