15 de febrer del 2017

Curs de filosofia en sis hores i quart. Witold Gombrowicz. Edicions 62. 1997.



Repàs esquemàtic, fins i tot aforístic o telegràfic, per alguns dels noms del pensament modern, començant per Kant i acabant per Marx. 
Itinerari que mostra la filosofia des d’un punt de vista personalíssim, subjectiu i, sobretot i moltes gràcies, gens dogmàtic ni alliçonador, és a dir, calm. 

“És la fortuna de tota filosofia. No hi ha cap sistema que duri. A través de la filosofia, la consciència humana tal com va avançant es descobreix a si mateixa. És el que dirà magníficament Hegel. 
—No és pas el cas de demanar si cal fer filosofia o no. Fem filosofia perquè és obligatori. És fatal. La nostra consciència es planteja qüestions i cal intentar resoldre-les. La filosofia és una cosa obligatòria. 
Quina era la visió més profunda del món al segle XVIII? La trobem en Kant, sense el qual seria impossible conèixer el desenvolupament de la consciència a través dels segles. Cal la filosofia per tenir una visió global de la cultura. És important per als escriptors.
La filosofia permet d’organitzar la pròpia cultura, d’introduir un ordre, de reorientar-se, d’obtenir una seguretat intel·lectual”. 

Aquest volum de noranta-dues pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vaig trobar en una biblioteca de pura casualitat i que-bé-que-fos-la-casualitat-que-m'hi-portà".










Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula