3 de novembre del 2016

Per què llegir els clàssics. Italo Calvino. Edicions 62.

Itinerari per autors i obres de tots els temps, des de l’Odissea fins a Cesare Pavese, que Calvino desgrana, explica, justifica i contextualitza. I no, no és ben bé un cànon, és una mostra de la capacitat lectora i analítica del seu autor. 
“Per escriure breu, la invenció fonamental de Borges, que també va significar la invenció d’ell mateix com a narrador, l’ou de Colom que li va permetre superar el bloqueig que li impedia, fins als quaranta anys, passar de la prosa assagística a la prosa narrativa, va ser fingir que el llibre que volia escriure ja estava escrit, escrit per un altre, per un hipotètic autor desconegut, un autor d’una altra llengua, d’una altra cultura, i descriure, resumir, recensionar aquest llibre hipotètic”. 
Aquest volum de tres-centes quaranta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que parlen d’altres llibres que parlen d’altres llibres que parlen d’altres llibres”.






Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula