11 de maig del 2016

Anna Miralpeix Llobet. El silenci ja hi era. Estàtic 4.


I de molt lluny,
la remor de l'autovia persistent.
Esmorteïda pel lladruc emmandrit d'algun gos desvagat
o la melodia imprevisible de les esquelles.
El cloquejar de les gallines
fa de coixí a la quietud dels arbres i dels núvols.
Dissimulen la seva condició de canviants
i la meva.

I, des d'aquí,
m'adono prou de quin desordre hi ha,
en quin batec retruny la vida que hem triat
amb massa pressa,
marbres silents que empresonen mirades.
Preguntes que es dissipen al paisatge
i a cada pas un mot sota una pedra.



         Il·lustració d'Elisenda Soler




Etiquetes de comentaris:

1 que prenen la paraula

1 Comments:

Blogger Anna said...

Moltes gràcies, Biel! Tot un privilegi tornar a ser publicada en el teu blog. Assossec i gaudi. I per molts anys. Una abraçada, gràcies.

12 de maig, 2016 13:07  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home