21 d’abril del 2016

M. V. Marcial. Epigrames.


Traducció d'Antoni Cobos


57
Quina noia jo voldria i quina no, Flac, em preguntes?
No la vull ni massa fàcil ni massa difícil.
M’agrada allò que està al mig, entre una cosa i l’altra.
Ni vull allò que tortura ni vull allò que empatxa.

83
El teu gosset et llepa, Manneia, la cara i els llavis.
No m’estranya, si al teu gos li agrada menjar merda. 

88
No recites res, Mamerc, i vols semblar un poeta.
Sigues el que vulguis, mentre no recitis.

44
¿Vols saber què passa que ningú no se t’acosta
de bon grat, Ligurí, i es produeix al teu voltant
l’esbandida i una enorme solitud? Ets massa poeta.
Això és un defecte molt perillós.
Ni la tigressa enfurismada
perquè li han pres els cadells
ni l’escurçó escalfat al mig del sol
ni el malvat escorpí són tan temuts.
Car, digues, qui podria suportar tants sofriments?
Recites quan m’estic dret i recites quan m’assec,
recites quan corro i recites quan cago.
M’escapo cap a les termes: et sento a cau d’orella.
Vaig a la piscina: no em deixes nedar.
Faig tard a un sopar: m’entretens quan hi vaig.
Em disposo a sopar: em fas fugir quan sec.
Esgotat, me’n vaig a dormir: em despertes quan jec.
Vols veure quin mal tan gran és el que fas?
Tot i ser un home just, honrat i noble, fas por.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula