4 de desembre de 2015

Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Mitja hora.


Traducció de Joan Ferraté

Ni t'he tingut ni et tindré pas
mai, em penso. Quatre paraules, la companyia d'una estona,
com en el bar abans d'ahir, i no res més.
És una llàstima, no dic. Però nosaltres, els de l'Art,
a voltes, amb només la ment ben testa, i sols
un temps molt curt, és clar, sabem crear un plaer
que quasi fa l'efecte que és real.
Així, en el bar, ahir -també ajudant-hi
molt d'alcohol clement-,
vaig tenir una mitja hora d'amor irreprotxable.
I ho vas comprendre, em sembla,
i a posta et vas quedar una mica més.
Era molt necessari, això. Perquè,
malgrat la fantasia i el màgic aiguardent,
calia que veiés també els teus llavis,
calia que el teu cos fos a la vora.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home