Miquel Bauçà. El Canvi.

Els catalans som massa polits. Per a mi, la conseqüència més greu és que això va acompanyat de la por al ridícul. Aquest pànic ens reprimeix fortament. Moltes de les nostres obres no serien tan deficients si tiréssim pel dret i no ens garratibés el model que figura que no és ridícul. Aquells que se n’escapen més són els artistes plàstics i els cirugians; els que menys, els erudits -historiadors, autors d’enciclopèdies i diccionaris, tret del Fabra-… Llurs escrits posen el pèl de punta, donada l’extremitud de llur polidesa (…)

La cosa intolerable de la cultura que mostren i imposen els nostres enemics és que no és un fet aïllat, un meteor, ans una cultura, porca si hom vol, però cultura. No és com un constipat, és una malaltia crònica. L’error de molts dels meus compatriotes és que no l’han considerada així i no han pres cap mesura preventiva i han acabat contagiats, amb els seus símptomes més foscs i llords. (…)

Fer un poema és com trobar 
la cullera més idònia
o bé el clau que clavarà
dues fustes separades.