14 d’octubre de 2015

Ricard Mirabate. Nuclear.


EL SO DEL SOMNI

Així com aquell que en un dia d'hivern
surt de casa i no troba el seu carrer,
a voltes, de sobte, m'abalteix el somni
i no en comprenc el so.
Són estranys els revolts de la comarca -em diuen-
i massa records posen senyals de trànsit erronis
a la carretera -escric al quadern.
Quan em volen fer girar a la dreta
tinc la fam a l'esquerra;
quan a cent metres hi ha una benzinera
el meu cos duu el dipòsit ple de rancor.
No busqueu la pau dins la taverna: allà hi és,
però cal empassar-se-la -em diuen.
No la cerqueu a fora si no la teniu
dins vostre -escric al quadern.
Són estranyes les lleis i encara més les paraules.
Errar de dia i de nit pel carrer dels arbres
és una bona manera d'escoltar-nos allò de dins.
Passejo totes les ànimes dels qui encara són a casa
amb la por de no trobar el carrer;
tal com jo no comprenc el meu somni.





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home