21 d’octubre de 2015

Los descubridores. El tiempo y la geografía. Daniel J. Boorstin. Grijalbo Mondadori. 1997.



Assaig d’història que explica l’home com a descobridor del temps, fins arribar a mesurar-lo amb tota la seva precisió (esdevenint rellotger) i descobridor de tot el planeta i els seus oceans sencers (esdevenint cartògraf). 
Aquest llibre explica aquest viatge tan llarg com apassionant i ho explica molt bé: rellotges de sol, d’aigua, de foc, mecànics i mapes de tota mena. 

“Mientras el hombre aceptó que su tiempo fuera analizado y dividido según los ciclos cambiantes de la luz diurna, continuó siendo esclavo del sol. Tenía que encontrar el modo de distinguir secciones pequeñas y exactas -no solamente horas iguales sino también minutos, segundos y fracciones de seguno- para convertirse en el amo de su tiempo, incorporar la noche al día y dividir su vida en segmentos bien proporcionados y útiles. El hombre debía crear una máquina. Es sorprendente que las máquinas para medir el tiempo tardasen tanto en aparecer. Loes europeos no inventaron los relojes mecánicos hasta el siglo XIV”. 

Aquest volum de dues-centes vuitanta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vaig llegir a-la-vora-d’una-bona-llar-de-foc-a-Figuerola-del-Camp-durant-l’adolescència que he rellegit amb fruïció i delit”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home