Sabor de Gràcia. Gitanos catalans.

1425, arribem a Perpinyà
amb carros i cavalls, a Catalunya ens vàrem quedar.
Des d’aquell moment i sense fer mal a ningú,
diferents cultures amb civisme hem conviscut.

Hi ha gitanos a Gràcia i al barri d’Hostafrans,
a Tarragona i a Lleida, i al barri del Raval.
Hi ha gitanos a Reus, Girona, Manresa i Mataró.
Hi ha gitanos catalans per tot el món.

Sóc, sóc, sóc, sóc gitano català
i tinc una cultura universal,
també diccionari i bandera,
quatre barres per senyera i una rumba per enamorar.

Una bona escudella mengem junts per Nadal,
amb rostit, cava i canalons, com a bons catalans.
Tenim virtuts i també tenim defectes,
pues us vull preguntar, quina cultura és la perfecta?

Sóc, sóc, sóc, sóc gitano català
i tinc una cultura universal,
també diccionari i bandera,
quatre barres per senyera i una rumba per enamorar.

Cuidem i respectem a tots els nostres avis,
per molt malalts que estiguin no els tanquem en geriàtrics.
La núvia ens corona el dia del seu casament
amb un mocador amb tres roses,
l’honra que els gitanos volem.

Sóc, sóc, sóc, sóc gitano català
i tinc una cultura universal,
també diccionari i bandera,
quatre barres per senyera i una rumba per enamorar.

Sóc gitano català, que sóc gitano català!

Hem fet de Catalunya la nostra pàtria i país
perquè és la nostra terra des del 1425.

Sóc gitano català, que sóc gitano català!

Si en puquevelas a la pestanyí,
sinaras com els busnos,
nai nai, nastis panelis, mansas sinela Caló.

Sóc, sóc, sóc, sóc gitano català
i tinc una cultura universal,
també diccionari i bandera,
quatre barres per senyera i una rumba per enamorar.

Sóc, sóc!