Brossa x Brossa. Records. Lluís Permanyer. La Campana. 1999.

Transcripcions, corregides i ampliades, de les llargues converses que l’autor va mantenir amb en Joan Brossa, on s’explica en primera persona la seva vida i algunes de les seves anècdotes viscudes. 

Tot i que no és una biografia ni unes memòries, sí que és un tast de la vida i idees d’un dels escriptors més influents de la segona meitat del segle XX a la cultura catalana, és a dir universal.

"Algunes de les meves fòbies conegudes són l’Opus, el Vaticà i el clero, els Jocs Olímpics, els microfonistes. Les meves fílies conegudes són Keaton, el cinema, Dreyer, els germans Marx i sobretot Harpo, la màgia. Per damunt de tots ells, però, Wagner i Fregoli, amb el benentès que tenen categories diferents: el primer és un oli i l’altre, una aquarel·la”. 

Aquest volum de cent setanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que es llegeixen en una tarda i es disfruten com un gelat d’estiu en plena canícula d’agost”.