4 de juny de 2015

Rosa Comes. Evito el verb. Caic.


Desequilibri del pulmó
si em giro cap a tu i et miro els ulls
de l’infinit, si se’t concentren a la mà
que ara t’apropes cap al llavi amb lentitud.
Desequilibri del meu gest,
convulsionat pel teu retall,
alliberat dintre del marc dels teus cabells,
el pit, el braç, el sexe en distensió,
les cames doblegades sota el sol,
els peus al ferro del balcó.
Desequilibri quan m’aboco dins del buit
del teu perfil que ara es desfà,
si deixes l’horitzó i em converteixo en
l’altra banda del mirall.

Sóc just a l’angle del desig.
Caic




Etiquetes de comentaris:

1 que prenen la paraula links to this post

1 Comments:

Anonymous Alba C. Coll said...

M'ha agradat molt aquest poema. Trobo el teu blog molt interessant per la manera com es fan companyia la poesia amb la filosofia (disciplines que em fascinen per igual).

Et convido a passejar pel meu raconet: www.albaccoll.wordpress.com

Estem en contacte :)

21 de setembre, 2015 16:52  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home