2 d’abril del 2015

Per què salto? Naoki Higashida. Traducció Ricard Vela. Edicions Bromera. 2014.


Gràcies a una graella alfabètica que li va permetre comunicar-se, és a dir, escriure, aquest nen japonès va poder començar a explicar, en primera persona, el seu món als altres, els seus pensaments, els seus sentiments i la relació amb el seu propi cos. 
Aquest és un llibre impactant que aporta un bri d’esperança per entendre l’hermètic món de l’autisme i que demostra que ni estem tan lluny dels autistes ni els autistes estan tan lluny de nosaltres, sempre i quan seguim construint les eines adequades per a comunicar-nos. 

“Nosaltres sentim plaer amb una cosa que probablement vosaltres no seríeu capaços d’endevinar. Concretament, fent-nos amics de la naturalesa. La raó que no tinguem unes habilitats socials i comunicatives gaire bones és perquè nosaltres pensem massa en quina mena d’impressió causem a l’altre, o en com hauríem de reaccionar a això o allò altre. Però la naturalesa sempre hi és, ben a mà, per embolcallar-nos dolçament: desbordant-nos de satisfacció, bressolant-nos, posant-nos en efervescència, xiuxiuejant-nos. 
Només pel fet d’observar-la jo em sento com si la naturalesa se m’hagués empassat, i en aquest precís moment tinc la sensació que el meu cos és un partícula, una partícula molt anterior al meu naixement i que es fon en la natura. Aquesta sensació és tan espaterrant que oblido que sóc un ésser humà, i menys encara que en sóc un amb necessitats especials que cal inicialitzar. La naturalesa em tranquil·litza quan estic furiós, i riu amb mi quan sóc feliç. Pot ser que penseu que no és possible que la naturalesa pugui ser un amic, si més no de debò. Però els éssers humans també formen part del regne animal i potser nosaltres, les persones autistes, en conservem encara algunes restes de consciència, colgades en algun lloc ben profund. Jo aprecio molt la part de mi que pensa en la natura com en un amic”. 

Aquest volum de cent seixanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que m’han remogut fils que em pengen per dins i m’han generat connexions noves”.








Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula