Josep Casadesús. Els murs de Troia. Medea.

Plou. Si sabessis el fred, com em crema la pell cada gota
ara que surto al carrer. Sense tu no em conec: una estranya.
Duc un petó resclosit per clavar sobre un vent que m'entengui.
Massa em vaig dar, a l'amor, que em xuclava la carn dels meus somnis.
Quins intangibles secrets, ben avar, als racons amagaves?
Sola, massa ample era el llit, no venies, com tantes nits, sola.
Fuges de mi, se m'esmuny entre els dits la teva ànima d'aigua.
Tanquen el bar. Un got més, que m'esperen parets gemegoses.
Miro el telèfon: ningú. Sense agenda, invisible, no em truquen.
És molt cansat, infeliç, el primer moviment per ser lliure.