30 d’abril de 2015

Josep Casadesús. Els murs de Troia. Medea.


Plou. Si sabessis el fred, com em crema la pell cada gota
ara que surto al carrer. Sense tu no em conec: una estranya.
Duc un petó resclosit per clavar sobre un vent que m'entengui.
Massa em vaig dar, a l'amor, que em xuclava la carn dels meus somnis.
Quins intangibles secrets, ben avar, als racons amagaves?
Sola, massa ample era el llit, no venies, com tantes nits, sola.
Fuges de mi, se m'esmuny entre els dits la teva ànima d'aigua.
Tanquen el bar. Un got més, que m'esperen parets gemegoses.
Miro el telèfon: ningú. Sense agenda, invisible, no em truquen.
És molt cansat, infeliç, el primer moviment per ser lliure.





Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula links to this post

2 Comments:

Blogger novesflors said...

L'ànima d'aigua, molt encertat.

03 de maig, 2015 01:05  
Anonymous Vimax Asli said...

I like it this blog information, thanks for sharing

20 de maig, 2015 22:51  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home