30 de gener del 2015

Liu He. Dia d'estiu.


Aquell any, el dia que marxares,
em vas dir que anaves a la ciutat, però mai t'hi he trobat.
Deixo les finestres que donen al nord obertes
per sentir, en la fresca, les teves passes i el teu cant.
els gatets que vas abandonar ara viuen feréstecs
entre el riu i els boscos de bambú.
El teu record hauria de ser un fum o una boira,
però m'és una espasa clavada a tocar del penya-segat.

(Versió de Francesc Parcerisas d'una traducció de l'anglès
recollida a "La primavera a Pequín. Un dietari")




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula