Història de Catalunya. Albert Balcells. labutxaca. 2011.

Sempre ens quedem amb l’època medieval, el 1714, el segle XIX, la guerra civil i la dictadura del XX, com si entremig i després no hagués passat res. Aquest llibre ho explica tot i ho fa de forma divulgativa, dibuixant una panoràmica fascinant de la nostra història. 

S’agraeix molt la bibliografia que acompanya cada capítol per si hom vol aprofundir-hi. A més a més, l’he llegit en paral·lel i cronològicament amb l’Atles d’Història de Catalunya. Víctor Hurtado, Jesús Mestre i Toni Miserachs. Edicions 62/El Punt. 1998 i La vida quotidiana a través dels segles. Mª dels Àngels Pérez Samper. Pòrtic. 2002. 

“Pel que fa al coneixement actualitzat de l’evolució històrica de Catalunya i dels seus habitants, es produeix una contradicció. D’una banda creix l’interès general per la història dels països que no són el propi i també sobre aquells àmbits d’identitat que no són simplement els dels estats existents. Però per un altre costat hi ha un dèficit de difusió i posat al dia del coneixement que se’n fa, atès que, com en la resta de les ciències socials, la història està molt territorialitzada, a diferència d’altres ciències. Avui, quan l’intercanvi universitari és cada vegada més notable, convé comptar amb síntesis de primera mà, escrites per investigadors autòctons, en lloc d’haver de recórrer a una bibliografia sobre la base indirecte, de vegades desfasada i fins i tot esbiaixiada. Els autors d’aquesta obra no l’han escrit només per als lectors de Catalunya sinó d’arreu”. 

Aquest volum de mil dues-centes cinquanta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que m’han servit per entendre millor el meu passat que duc a la motxil·la, vulgues no vulgues”.