Triulet + Gerard Horta. Balada de l’holandès errant. L’Ondina: para de moure’t ja.

Para de moure’t ja:
començo balada
llançada al cant
d’éssers més o menys lliures
sense jornals ni rals
ni benaventurança ni queviures de dia llunyà,
demà somniat en l’imaginari llustrat
del penjat que naufraga dins el globus d’un vas,
cristall i malpàs…
Et duc, he vingut a insinuar-te
fets, actituds i gestos, quasi gestes,
no d’un poruc, sinó d’un home teu germà:
l’Holandès errant en diuen,
perquè roda en continu petar
-milers d’estels rebentant-
amunt i avall, estigmatitzat,
provant de desapariar extrems per fondre’ls
al centre estable del cor bategant
que massa humans amb ànsia de moldre’ls
han desallotjat
[poca traça, molt de morro,
baix astral, mal rotllo,
mer egoïsme, pura vanitat].

El proïsme l’han linxat.
Ara, aquí, avui.
L’ultraisme és la seva veritat.
Ell no ve d’Holanda, prové del cel,
del planeta Mart exactament
-hi quedà penjat sense nau amb què retonar-.
Durant una temporada violà i assassinà
fins a fer-se’n un fart
(“Testosterona” i “Senyor Vonved” el batejaren)
i a la fi d’allà en caigué.
Reaparegué en aquesta esfera -la Terra- a cavall,
amb una tarongina a cada mà
per humitejar-se llavis i ànima,
car el viatge havia de ser llarg.
Tarongina, flor esquerdada per la pluja de la Terra blava,
tempesta de bola solar.
L’explosió segueix la caiguda, esclat d’individualitat,
commoció rude de la generalitat.
L’Holandès errant, testosterona, Senyor Vonved
¿tens ganes de matar?
¿sents calor o t’arriba el fred?
¿qui enraona: el laberint o l’atzar?
¿el deliri o l’afany?
Quan la consciència es dissocia
sols en queden fragments desmembrats,
bocins, cadàvers a la cuneta, ficcions,
gemecs, trossos de realitat…
Adéu paradís, ja no som un:
ara jo seré jo i tu seràs tu.
Cada jardí una dicció:
De les putes assassinades en direm
“democràcia”, de les roses roges calcinades,
“bosc”,
i del feixisme en direm “diversitat cultural”
sense oprimits ni gossos ni indigents,
i arreu, pertot, calerons, beneficis, bans municipals,
polítics i periodistes encobrint la realitat,
la pista de la fel,
mossos torturant i que s’aturi ton pare,
que això és guerra, damnatge, maldat,
combat ingrat, fermesa i aguant,
odi, còlera, fúria i supèrbia.

¿Compreneu ara la psicosi occidental?