18 de desembre de 2014

Identitat. Zygmunt Bauman. Universitat de València. 2005.



Així com en segles anteriors el terme “identitat” ni tan sols existia i els sociòlegs no se’n podien ocupar, o tenia noms i matisos molt allunyats dels actuals, ara és un terme amb múltiples significats que s’usa en camps molt diversos. 

Aquest autor de renom, que ens explica la complexitat en un discurs fluïd, mira d’aclarir conceptes i endreçar idees. 

“Sí, identitat és una idea irremeiablement ambigua i una espasa de doble tall. Pot ser un crit de guerra d’individus o de comunitats que desitgen que aquests les imaginin. De vegades el tall de la identitat és girat contra les pressions col·lectives per individus que es rebel·len contra la conformitat i s’aferren a les seves pròpies creences (que el grup titllarà de prejudicis) i a les seves pròpies formes de vida (que el grup condemnarà com a casos de desviació o estupidesa, o almenys com una anomalia que cal guarir o castigar). Altres vegades, és el grup qui gira el tall contra un grup més gran al qual s’acusa de voler devorar-lo o destruir-lo, de tenir la intenció innoble i perversa d’ofegar la diferència del grup més petit, de forçar-lo o induir-lo a retre el seu ésser col•lectiu, a esborrar-ne els trets distintius, a diluir-los… En tots dos casos la identitat apareix com un crit de guerra que es fa servir en una guerra defensiva: un individu contra l’atac d’un grup, un grup més petit i dèbil (i, per això, amenaçat) contra una totalitat més gran i amb més recursos (i, per tant, amenaçadora)”. 

Aquest volum de cent trenta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que em va deixar la Carme”.








Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home