Fernando Pessoa. Robaiyat (Cançons del beure).
Longe do vão tumulto de pensar,
Gosa d'esta frescura a mal durar,
E nao de metaphysica nenhuma.
Gosa por que és como ella un sopro d'ar.
Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol
Lluny del tumult inútil de pensar,
gaudeix d'aquest efímer benestar
i no de qualsevulla metafísica.
Gaudeix, que tu i l'instant sou un buf va.
Etiquetes de comentaris: Fernando Pessoa
1 Comments:
Caram, oportuníssim, perquè acabo d'enviar un article (modest en revista modesta) on recordo que fra Luís de León versava allò de la "descansada vida la del que huye del mundanal ruido..."
Publica un comentari a l'entrada
<< Home