24 de maig de 2014

Ricard Mirabete. Les ciutats ocasionals. Un ajornament.


Sota una amenaça constant
els núvols besaven la carena
i es diluïen en pols astral i fum desitjós.
Llençava a l'aigüera els daus abolits
i em negava a créixer.
Les línies rectes dels afectes
m'assaltaven i impetuosament esdevenia mar.
En algun lloc es debatia el desig i l'astronomia.
El sol es ponia al llunyedar
mentre jo seguia capturant cercles de punts
en la llarga espera d'un ajornament.







Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home