8 d’abril de 2014

Autobiografia. Robert Creeley. Cafè Central & Emboscall. 2005.



Escrita a Helsinki, Finlàndia, el 1989, es tracta d'una autobiografia sincera i directe, però plena d’elisions i salts en el temps. 
Aquest poeta nord-americà, autor de més de seixanta llibres, fa un repàs de la seva vida, amb unes dosis de sentimentalisme i melancolia ben compensades, molt mesurades. Allunyat, doncs, d'allò que s’acostuma a fer en aquest bell gènere literari, que tant m'agrada administrar-me de tant en tant. 

“Val a dir que és atractiu deixar en suspens una vida com si fos una idea addicional, un plaer ben merescut de discreció i revisió justificadora, senzillament que un ha viscut prou per veure el temps precedent com una causa del present, una recompensa, com si diguéssim, per haver viscut prou temps per conèixer el valor d’aquest fet. Una de les cançons que recordo que la meva família tenia, en el rotllo d’una pianola, si no m’equivoco, era: Oh, dolç misteri de la vida, per fi t’he trobat... Però realment només un foll pot pensar que qualsevol vida és simple conseqüència, o que es mereix, o que s’entén. El plaer i l’autoritat d’escriure és, per començar, inventar una vida per viure: com va fer Walt Whitman, Daniel Defoe o Samuel Beckett”. 

Aquest volum de setanta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que vaig comprar a la Plaça del Pes de Vic, un dissabte al matí, després d’un recital ben curiós”.








Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home