19 de març de 2014

La paraula i el món. Assaigs sobre poesia. Lluís Solà. L’Avenç. 2013.



La paraula és, sobretot, so, és a dir, veu, música i oïda. Aquesta és la seva característica més íntima. A partir d’aquesta idea-força, Lluís Solà explica la poesia de Verdaguer, Alcover, Maragall, Papasseit, Bartra, Espriu, Rodoreda, Vinyoli, Sampere i Bauçà. 
Un assaig d’assaigs que dibuixa algunes de la baules més importants de la nostra poètica. 

“La paraula, doncs, és, essencialment, so, veu, música. Però, en canvi, una de les manifestacions més eminents de la llengua, on la paraula té una funció central, l’anomenem, a occident, literatura, és a dir, conjunt de lletres, de signes escrits, escriptura. La paradoxa, que no hem de deixar d’interrogar amb precaució, però també amb rigor, és que la nostra denominació d’una part tan important i tan influent de la llengua com són els textos de tota mena, religiosos o profans, narratius, filosòfics o poètics, hagi passat de l’esfera de l’oïda i de les formes que li són relacionades, a l’esfera de la vista, dos mons inequívocament diferents”. 

Aquest volum de cent seixanta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que ens han farcit d’idees”.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home