27 de febrer de 2014

Lletra de batalla per Tirant lo Blanc. Mario Vargas Llosa. Edicions 62. 2010.



Aprofundit i breu assaig sobre una de les nostres grans novel·les universals. Sentit i deliciós elogi sobre aquest llibre que tothom coneix d’oïda i pocs hem llegit a plena consciència. 

Traduït al català el 1969 per Ramon Barnils i reeditat el 2010, no puc evitar rellegir-lo de manera constant per copsar, a grans trets i sense exagerar, què és la literatura, l’època medieval o el gènere de la novel·la a seques. 

“Les seves dades històriques poden estar equivocades com les de Guerra i pau, les seves observacions sobre la vida social poden ésser exagerades i caricaturals com les de la Comèdia Humana: però aquestes equivocacions , exageracions i caricatures són també trets distintius d’una època i reflecteixen tan vàlidament com un fet històric o un document social les característiques d’un món. Les accions desmesurades de Tirant lo Blanc, els seus personatges inusitats, els seus reialmes ficticis, delaten una mentalitat: les creences que estimulaven els homes medievals, els tabús que els frenaven, l’abast dels seus coneixements i la frontera dels seus somnis”.

Aquest volum de vuitanta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “traducció del pare, que em consta que li agradà molt de publicar en la llengua pròpia de Joanot Martorell”.








Etiquetes de comentaris: ,

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home