8 de gener de 2014

Espriu, transparent. Agustí Pons. Proa. 2013.




Exhaustiva i documentadíssima biografia que repassa la vida i l’obra d’un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX. 

Fa de molt bon llegir i aconsegueix fer una mica més transparent un home que s’autoqualificava a ell mateix com “el més avorrit i ensopit d’aquest món”. 

“Vàrem parlar més de tres hores, de música, de llibres, apassionadament: vaig conèixer un Salvador Espriu nou per a mi, sorprenent: em va dir com plorava d’emoció quan sentia La Passió segons Sant Mateu de J. S. Bach, com li hauria agradat escriure Les noces de Fígaro; deia que eren assequibles, humanes; que trobava que Don Giovanni fora de tota aspiració, tan perfecte. En literatura li hauria agradat escriure La cartoixa de Parma, que, després del Quixot, competia en les seves preferències amb Guerra i pau. Va recomenar-me que llegís els grecs, Solitud de Víctor Català; que llegís Pickwick de Dickens, les Cròniques italianes de Stendhal, els tràgics grecs, els diàlegs de Plató…”. 

Aquest volum de set-centes quaranta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “biografies, aquest gènere literari que tant m’agrada i que tan sovint com puc hi torno”.






Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home