15 de gener de 2014

Bei Dao. reduccions 103. Art poètica.






Traducció de Manel Ollé

a l'habitació immensa d'on sóc
només hi resta una taula, envoltada
de bassals sense ribes
la lluna m'il·lumina des d'angles diferents
el somni de l'esquelet cruixent segueix dreçant-se
lluny, com una bastida pendent de ser desmuntada
encara hi ha el full blanc petjades de fang
aquella guineu que hem alimentat tants anys
quan branda la cua ardent
em meravella, em fereix

i és clar, també hi ets tu, asseguda davant meu
el llampec del dia net que et lluu al palmell
es torna llenya i en acabat cendra




Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula links to this post

2 Comments:

Anonymous Eduard said...

Excel.lent poema. Oníric i sensible.

22 de gener, 2014 01:52  
Anonymous Anònim said...

Quin gran blog. Feia setmanes que no hi entrava i està ple de bones sorpreses.
M.

25 de gener, 2014 11:19  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home