5 de desembre de 2013

Vint i Ramon Barnils. Laia Altarriba. Edicions DAU. 2013.


Retrat del periodista Ramon Barnils, a partir de la transcripció de vint entrevistes a vint persones que el van conèixer. 
El llibre s’acompanya d’un excel·lent documental de 45 minuts de la Laia Soldevila i l’Albert Lloreta. 
Compendi de la seva vida, obra, idees, periodisme i època que li va tocar viure. Fotografia d’una generació que, alliberada del franquisme, intentava exercir amb llibertat el seu ofici, abans, durant i després de la decepcionant suposada transició política, que alguns ens van voler vendre com a modèlica. 

“I al costat de la gresca, els llibres. Una obsessió que per als qui el varen tractar només de nit pot resultar insòlita, com per a mi és borrós el seduc­tor que pren unes copes; jo el vaig estimar gairebé sempre de dia. La nostra era una casa plena de llibres: a l'estudi, al passadís, amuntegats en piles que entraven cap al menjador, cap a la cuina, sota els balcons. I papers de diari de tots colors i formes. El desori era fenomenal, fantàstic. Les conver­ses que teníem, també. 'Guerra i Pau', 'Moby Dick', Stendhal, Nabokov i les seves lolites, Pla, a qui no va voler conèixer malgrat la fascinació que li pro­duïa, 'Poesia, 1957' de Carner o la pàtria mítica de la Catalunya menestral, i les memòries de Joan Garcia Oliver, que donen forma al país encara més fabulós dels anarquistes. L'Infern de Dante com a molt enrere (recordo fins a sis edicions diferents de la 'Divina Comèdia' traduïda per Sagarra, 'noblesse oblige'), Auden i 'A sang freda' de Truman Capote perquè la literatura i el pe­riodisme també es poden donar la mà. Es cruspia tot allò que es publicava en català, fos el que fos, i milers de volums d'història, jardineria, novel·la, memòries, divulgació científica, poesia, etcètera, especialment en anglès. Aquesta és una llista de lectures arbitrària, caçada al vol, però l'enumero perquè li donaven profunditat al mateix temps que l'enlairaven de plaer, i van permetre que viatgés més enllà d'un món on a voltes quedava encallat. Refugiar-se en els llibres davant la tempesta i la mediocritat de la vida: com un petit Quixot de fusta que el mirava fraternal des d'una pretatgeria del seu estudi.”. 

Aquest volum de cent noranta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres sobre el meu pare que ens han emocionat per la professionalitat amb la qual s'han escrit”.


 




Etiquetes de comentaris: ,

1 que prenen la paraula links to this post

1 Comments:

Blogger SU said...

Un llibre que em regalaré un dia o un altre, sense cap mena de dubte, i que vaig tenir el goig de comentar amb el mateix editor, en el marc incomparable d'una festa infantil!

Una abraçada!

SU

12 de desembre, 2013 23:58  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home