12 de desembre de 2013

Catul. Poemes . VIII.


Miser Catulle, desinas ineptire 
et quod uides perisse perditum ducas. 
Fulsere quondam candidi tibi soles, 
cum uentitabas quo puella ducebat 
amata nobis quantum amabitur nulla. 
Ibi illa multa tum iocosa fiebant, 
quae tu uolebas nec puella nolebat, 
fulsere uere candidi tibi soles. 
Nunc iam illa non uult: tu quoque, impotens, noli, 
nec quae fugit sectare, nec miser uiue, 
sed obstinata mente perfer, obdurat. 
Uale puella, iam Catullus obdurat, 
nec te requiret nec rogabit inuitam; 
At tu dolebis, cum rogaberis nulla. 
Scelesta, uae te! Quae tibi manet uita? 
Quis nunc te adibit? Cui uideberis bella? 
Quem nunc amabis? Cuius esse diceris? 
Quem basiabis? Cui labella mordebis? 
At tu, Catulle, desinatus obdura. 


Traducció d’Antoni Seva 

Pobre Catul, deixa de fer bogeries i, allò que veus que s'ha esvanit, dóna-ho per perdut. Brillaren, en altre temps, per a tu uns dies lluminosos, quan anaves on et duia la noia, aquella que hem estimat com cap altra no serà estimada. Allí tot era, aleshores, lliurar-se a aquells esplais que tu volies i que la noia no refusava pas. Brillaren, ben cert, per a tu uns dies lluminosos. Ara ella ja no ho vol: no ho vulguis tu tampoc,insensat; i, si ella fuig, no li vagis al darrera ni visquis entristit, ans resisteix amb cor fort, mantén-te ferm. Adéu, noia! Catul ja es manté ferm i no et cercarà ni et requerirà contra el teu voler. Però tu et planyeràs quan no et veuràs requerida. Ai de tu, dolenta! ¿Quina vida t’espera? ¿Qui et vindrà ara a veure? ¿Qui et trobarà bonica? ¿Qui estimaràs ara? ¿De qui diran que ets? ¿Qui besaràs? ¿A qui mossegaràs els llavis? Però tu, Catul, resoludament, mantén-te ferm.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home