7 de novembre de 2013

Rainer Maria Rilke. Herbststimmung.


Die Luft ist lau, wie in dem Sterbezimmer,
an dessen Türe schon der Tod steht still;
auf nassen Dächern liegt ein blasser Schimmer,
wie der der Kerze, die verlöschen will.

Das Regenwasser röchelt in den Rinnen,
der matte Wind hält Blätterleichenschau;―
und wie ein Schwarm gescheuchter Bekassinen
ziehn bang die kleinen Wolken durch das Grau.


Traducció de Xevi Pujol 

Ambient de tardor.

L’aire és tebi, com a la cambra del moribund,
a les portes de la qual ja s’espera la mort calladament;
sobre les teulades molles hi ha una claror més pàl·lida
que la d’una candela a punt d’apagar-se.

L’aigua de la pluja ronca a les canaleres,
el vent lànguid fa l’autòpsia a les fulles mortes,
i com una bandada de becadells foragitats
els petits núvols marxen temorosos a través del gris.


Versió adaptada de Xevi Pujol 

Ambient de tardor.

Fa un aire temperat, igual que dins l’estança
on arriba la mort silenciosament;
més pàl·lid que el que faria un ciri apagant-se,
damunt dels teulats molls hi ha un fulgor macilent.

La pluja als ràfecs ronca amb un feixuc brogit,
un vent esmorteït el fullam mort belluga,
i com un vol de becadells que ha alçat un crit
les bromes cap al gris amb por emprenen la fuga.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home