28 de novembre de 2013

Lluís Calvo / David Caño. Teresa la mòmia.


l) 

Conduíem pels carrers
de la Mina i la Catalana.
Edificis tapiats,
carrers tallats,
el riu a prop com un sospir.

Què hi ha darrere els murs?
Misèria, fam, estrangeria.
Hem après la frontera
dins la frontera,
la muralla en la muralla.
Tot barrat.

L’espai Schengen.
L’última rialla.



Etiquetes de comentaris:

1 que prenen la paraula links to this post

1 Comments:

Anonymous Josep A. Vidal said...

És saludable de retrobar el neguit d'allò social, amb mirada crítica, ocupant l'epicentre del poema, sobretot per contrast amb els malabars i els focs d'artifici tan habituals en molts poemes d'avui, tanmateix sorprenents, brillants i plens d'enginy i de troballes formals, sovint de factura impecable. I és especialment atractiva en aquest poema la manera com transita, en l'un sentit i l'altre, entre la realitat i l'emoció, entre allò objectiu i allò subjectiu.

01 de desembre, 2013 17:47  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home