8 d’octubre de 2013

La mort i la mort d’en Quincas Bram d’Aigua. Jorge Amado. Lapislàtzuli. 2012.



Joaquim Soares da Cunha és, fins als cinquanta anys, un respectable funcionari i pare de família. Però als darrers deu anys passa a ser Quincas Bram d’Aigua, és a dir, un trinxeraire que freqüenta tuguiris i bars de mala mort, viu com un indigent i s’allunya de la família. 
La seva mort reunirà la seva família i amics, els convulsionarà a tots i els farà recapacitar sobre la vida d’un home ple de força i misteri. 

“Va veure el somriure. Somriure cínic, immoral, de qui es divertia. El somriure no havia canviat, contra ell res no havien pogut els especialistes de la funerària. També ella, la Vanda, es va oblidar de comanar-los-ho, de demanar una expressió més al cas, més d’acord amb la solemnitat de la mort. Continuava aquell somriure d’en Quincas Bram d’Aigua i, enfront d’aquell somriure de befa i goig, què podien fer-hi unes sabates noves -noves de trinca, mentre que el pobre Leonardo havia de fer posar, per segona vegada, mitja sola a les seves-, què podien fer-hi la roba negra, la camisa blanquíssima, la barba afaitada, els cabells amb fixador, les mans posades en oració? Perquè en Quincas es reia de tot allò, una rialla que anava creixent, eixamplant-se, que aviat ressonava dins aquella soll immunda. Reia amb els llavis i amb els ulls, uns ulls que miraven el caramull de roba bruta i sargida, oblidada en un racó pels homes de la funerària. El somriure d’en Quincas Bram d’Aigua”. 

Aquest volum de setanta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest nova editorial que apreta fort i espero que editi molt llibres més, a-poc-a-poc-i-mai-amb-pressa”.







Etiquetes de comentaris:

1 que prenen la paraula links to this post

1 Comments:

Anonymous Meizitang Botanical said...

I like it this blog information, thanks for sharing

21 de maig, 2015 21:54  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home