31 d’octubre de 2013

El temps que fuig. Tomàs Garcés. Laertes. 1984.


Presentat cronològicament però de forma fragmentària s’hi apleguen, de forma intermitent i amb llargues llacunes, entrades que van des de 1933 a 1983. 
Mig segle de dietari. Compendi de somnis, lectures, converses, records i viatges d’aquest escriptor. 

“3 d’abril de 1970 
Sembla un somni. Per la sala de la Duana, a l’aeròdrom del Prat, ens arriba, greu, trasbalsat, ple de llàgrimes, Josep Carner. L’acull una cordialíssima ovació. Han passat més de trenta anys des de la fi de la guerra. Un dels nostres grans absents ha deixat de ser-ho. (Ha deixat de ser-ho? ¿O és una absència i no una presència la que sentirem amb l’arribada del poeta?) Em diuen que viu en plena amnèsia, però que no parlava d’altra cosa, a Brussel·les, sinó del seu retorn a Catalunya. L’enyorança continguda, dominada, però cada vegada més forta, ha rebrollat en l’home vell. 
Dia de sol esplendent. Cel blau, sense núvols ni boirina. Les flors ofrenades a Josep Carner quan s’adreça amb pas lent i hieràtic a l’automòbil que l’està esperant, el tros de bandera que hom desplega davant els seus ulls encerclats per una parpella sangonosa, tenen alguna cosa d’homenatge final”. 

Aquestes dues centes dotze pàgines quedaran amorrades al piló de “llibres que em vaig llegir aquest passat estiu i vaig trobar, de casualitat, a la biblioteca de poesia de casa la mare”.





Etiquetes de comentaris:

1 que prenen la paraula links to this post

1 Comments:

Blogger Olga Xirinacs said...

Els dietaris, fragments viscuts i viatges solen fer reviure als nostres ulls allò que potser patia d'exili o càstig, literari o no. Cal , amb la nostra paraula d'ara, retornar el lloc a cada cosa.

05 de novembre, 2013 10:31  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home