Cartes a Mercè Rodoreda. Armand Obiols. Fundació La Mirada. 2010.

Espístoles en una sola direcció escrites entre 1941 i 1971 des de les ciutats de Saillat, Chancelade, Bordeaux, Viena, Zuric, Tòquio, Kyoto, Hong Kong, Bangkok, Nova Delhi, Ginebra i Teheran. Traspuen totes un amor incondicional per a Mercè Rodoreda i la seva obra, deixant constància de les seves penúries i il·lusions, de l’època i els llocs concrets que els va tocar viure. 

Aquest volum se suma a la rica documentació epistolar de l’exili català del segle XX. Un tresor a reivindicar.  

“Viena

Dilluns, 28.5.1962 

Nit

Ninons: 

No val la pena que escriguis una novel·la a la manera de Folch i Torres, encara que sigui posada al dia (és feina per a l’Espinàs, per en Tasis i, potser, per a en Folch i Camarasa). No pots perdre el temps. No vull dir que no es pugui fer gran literatura per a la joventut (à la rigueur, Dickens és un escriptor per als joves; i Stevenson, i Defoe, i Swift, etc). Folch i Torres no: és un escriptor per a “ l’edat tonta “, que, pel que es veu, és l’edat dels lectors que Oliver pensa incorporar a la cultura catalana. En fi: si un dia se t’acudís un bon tema, adequat per a la imaginació dels adolescents, podries, amb calma, i posant-hi els cinc sentits, tractar de fer el que et demanen. A condició de no baixar mai el nivell de la Plaça. A una cosa has de renunciar si vols arribar a algun lloc: a escriure per escriure. Si la joventut de Catalunya no és capaç de llegir les obres que llegeixen els joves dels altres països civilitzats, més val que no llegeixin res”. 

Aquest volum de quatre-centes vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que he disfrutat molt, tot i que m’hauria agradat completar-lo amb les respostes d’ella”.