La neu i altres complements circumstancials. Xuan Bello. Adesiara editorial. 2010.

Com un dietari sense dates l’autor va apuntant impressions, opinions, descripcions, pensaments, records i cròniques. Aquest és un llibre sense gènere, que els englova tots creant-ne un de nou.

Des de la seva condició d’asturià -i asturiacista- les seves entrades abracen tots els temes i des del local són universals, contradient llur dicotomia.

“La situació de la nostra llengua parlada continua essent avui la que Walter Scott descriu en la novel·la Ivanhoe pel que fa a la barreja d’anglosaxó i normand. Hi ha en aquesta novel·la, tan divertida, una conversa entre Wamba i Girth en què s’adonen que, mentre el porc és viu al corral l’anomenen en saxó, i quan ja el porten a la taula del castell el designen en francès.

En l’anglès modern són evidents, actualment, les restes de l’antiga opressió. Mentre pastura al prat o viu a l’estable, la vedella es diu en anglès calf, però la carn de vedella, en francès veau, serà veel en anglès. El bou és ox, tal i com li deien els pastors saxons, però la carn de bou , per influència del francès baeuf, és beef. Passa el mateix amb el xai, sheep mentre bela cornut, i mutton, per influència del francès, quan ja està escorxat a la carnisseria”.

Aquest volum de cent setanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres en asturià, una altra llengua minoritzada”.