Lliçons americanes. Sis propostes per al pròxim mil·lenni. Italo Calvino. Edicions 62. 2000.

Conferències mecanografiades, publicades pòstumament, que l’autor havia de llegir a la universitat de Harvard. 

És a partir de cinc conceptes (lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat), sense  excloure els seus contraris, que l’autor reflexiona sobre com hauria de ser la literatura del segle XXI. Va deixar algunes anotacions i en el pensament d’afegir-hi també la idea de la consistència i el començament i final de les novel·les.

Tot i que em recorda força els cursos de literatura de Vladimir Nabokov, pel què fa a les connexions entre llibres, autors i idees de fons diverses, és tota una altra cosa.

“L’escepticisme de Flaubert, junt amb la curiositat infinita que sent pel coneixement humà acumulat durant segles, són els dons que els escriptors més grans del segle XX faran seus; però pel que fa a aquests més aviat parlaria d’escepticisme actiu, de sentit del joc i del repte en l’obstinació per establir relacions entre els discuros i els mètodes i els nivells. El coneixement com a multiplicitat és el fil que uneix les obres majors, tant del que s’anomena modernisme, com del que s’anomena postmodern, un fil que -més enllà de qualsevol etiqueta- voldria que es continués descabdellant durant el pròxim mil·lenni”.

Aquest volum de cent quaranta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest autor italià que-m’agrada-tant-i-tant-i-tant-i-tant-i-que-mereixeria-un-blog-per-a-ell-solet”.