Dietari de l’excursió filològica 1906. Antoni M. Alcover. Proa. 2006.

Durant més de quaranta dies, mossèn Alcover i el doctor Bernhard Schädel recorren una bona part del pirineu català. Recopilen material que després servirà pel sublim i mític Diccionari català-valencià-balear. Eviten persones de cultura i viatjades per por que estiguin massa contaminades pel barceloní, cerquen vailets, gent gran i analfabets. D’ells n’extreuen apunts de fonètica i conjugació de verbs. 

Viatge deliciós pel nostre país, fotografia d’aquella època, dels pobles i cases que troben, de les mentalitats i visions del món.

“Jo acab de resar; deim amb el doctor algunes frases en alemany. Aquella gent escolta i no entenen mitja paraula, i miren ferm; llavò seguim en francès, i no ho entenen, tampoc. Mos miren a nosaltres i se miren a ells, i escolten, boca closa. Un diu baixet an els altres: -Parlen llatí.

Al cap de més de mitja hora de conversar amb el doctor, jo deman a un d’aquells que em mirava, si ja som a prop de la Pobla. Com me sent parlar en català (fins llavò jo no hi havia dit cap paraula dins la tartana), queden tots admirats, i me demana l’interpel·lat: -l vostè que també sap fer la nostra llengua? -¿Com no l’he de sebre fer, dic jo, si és tan meua com vostra? -I vostè que és català? me demanem, ¿i d’on és vostè? -D’on som? dic jo; de ben lluny; som de dins mar. -De dins mar! diuen ells, llavò sí que hi romanen, confusos. -No heu sentida anomenar mai Mallorca? els dic. -Sí, diuen ells; ¿de manera que Mallorca és dins la mar? -Prou que hi és, responc jo, i ja fa estona. Com els explic que amb aquest senyor que m’acompanya, que és d’Alemanya, fa més d’una mesada que correm per aqueixes muntanyes per veure la llengua catalana com s’hi troba, no se’n poden avenir. Ho troben gros de tot. Per mi n’hi ha que no ho creuen”. 

Aquest volum de dues-centes quaranta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-que-m’han-sabut-greu-acabar de la passió que m’han transmès. No em cansaré mai de recomanar-lo”.