Retòrica. Poètica. Aristòtil. Edicions 62. 1998.

La Retòrica, dividida en tres llibres, és l’art de veure els mitjans de persuasió que comporta cada matèria.

La Poètica és la primera obra de crítica literària i només se’n conserva un llibre, i no sencer, dels dos que la formaven.

No és segur que aquestes obres hagin estat escrites directament per Aristòtil, ans són molt possiblement síntesis dels apunts de les classes que impartia al Liceu.

“Ara: per totes les coses que s’han dit és palès també que l’obra pròpia del poeta no consisteix pas a expressar aquelles coses que s’han esdevingut, sinó a expressar aquelles coses que podrien esdevenir-se, alhora que els esdeveniments són possibles segons la probabilitat o la necessitat.

L’historiador i el poeta, en efecte, no difereixen pas pel fet que parlin amb metres o sense metres (car podrien haver-se redactat en metres les obres d’Heròdot i no constituirien pas menys una història amb metres que sense metres), sinó que la distinció rau en le fet que l’un explica les coses que s’han esdevingut, mentre que l’altre explica les coses que podrien esdevenir-se. Per això la poesia és tant quelcom de més filosòfic com quelcom de més sublim que la història: la poesia, en efecte, més aviat explica les coses en universal, mentre que la història explica les coses en particular. El fet d’explicar les coses en universal consisteix certament a constatar que a aquesta persona determinada se li escaurà de dir o de fer aquestes coses determinades des del punt de vista de la probabilitat o de la necessitat, la qual cosa observa la poesia tot atribuint noms als personatges, mentre que el fet d’explicar les coses en particular consisteix a constatar allò que ha dut a terme Alcibíades o bé allò que ha patit”.

Aquest volum de tres-centes noranta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que em transporten a segles enllà i m’atrapen per la seva sòlida estructura i sintaxi”.