11 de setembre del 2012

Salvador Espriu. La pell de brau.

XXXVIII

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”






Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula

2 Comments:

Blogger novesflors said...

Bona diada!

11 de setembre, 2012 09:52  
Blogger Maria Josep Escrivà said...

Impressionant el poema, com tot La pell de brau. Premonitori. Preciós el muntatge de vídeo i text. Mai no havia vist un missatge amb rerefons polític dit amb aquesta classe i amb aquesta qualitat estètica. Això és cultura; això és país. I ho diu algú que ho sent des del País Valencià, i que se sap i se sent valenciana que forma part d'una nació més gran. Salut, força, i bona diada!

11 de setembre, 2012 11:38  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home