19 de setembre de 2012

Josep Tarradellas. Dels orígens a la República (1899-1936). Joan Esculies. Edicions DAU. 2012.



Primer dels quatre volums que biografien el president Tarradellas. S’hi explica la seva inscripció al CADCI i la seva feina de representant d’empreses tèxtils, feina que mantingué en paral·lel amb la seva activitat política. També la fundació de La Falç, ERC i el PNRE. Fou secretari particular de Francesc Macià -amb qui més tard trencà- i conseller de governació. Detingut al vaixell-presó Uruguay, formà part del Front d’Esquerres i entrà al govern de Lluís Companys.
La biografia, que es basa amb la tesi doctoral en curs de l’autor, s’acompanya de documents polítics, cartes, articles, parlaments, altres textos i un apèndix.
 
“Tarradellas i els dependents vestien imitant la classe mitjana . Duien camisa de coll alt amb corbata, vestit de llana o de cotó, sabates enllustrades i barret. No obstant, com que, per manca de diners, els vestits i les camises havien de durar, se’ls notava la pobresa de les peces en els sargits. El vestuari constituïa un marcador extern del sector i el reflex de la visió que els treballadors de coll i corbata tenien d’ells mateixos com a grup diferenciat de la resta de treballadors. D’altra banda, això feia que fossin vistos amb menyspreu pels obrers, que els consideraven com un apèndix de la patronal. Una visió que no preocupava gaire als dependents, que entenien com un insult precisament l’ésser denominats obrers. Molts dependents fins es tenien com a pertanyents a la classe mitjana o formant part d’una mena d’aristocràcia obrera”.
 
Aquest volum de dues-centes noranta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que surten del fascinant Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet”.

Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula

2 Comments:

Blogger Lluís Bosch said...

Fa temps que esperava aquest llibre, des que l'autor es va posar en contacte amb mi per a documentar-se, ja que el meu avi (Miquel Albert Barris) va ser el co-fundador de la Falç i va estar amb Terradelles al Cadci. Ho vaig explicar al blog:
http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/03/habitar-la-sombra-de-miquel-albert.html

19 de setembre, 2012 14:47  
Blogger marina said...

M'ha agradat el fragment que has escollit.
Llegir la paraula sargit m'ha dut records de la meva infantesa i de com l'àvia feia sargits i posava més fil a la canilla de la màquina de cosir.
(enyorava aquesta paraula, potser perquè ja no s'en fan...)


:-)

24 de setembre, 2012 23:20  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home