Quimi Portet. Oh My Love.

L'estiu pot ser tan trist
com les seves cançons.
Trens de la bruixa desmuntats
als pàrquings per a camions.
Un vent polsós i calent del sud
fa voleiar els papers.
Penso en Voltaire i els Gipsy Kings;
dec ser un intel·lectual.

L'humor és l'anarquia
que triomfa per uns breus instants;
no sé d'on ho he tret,… a on ho he llegit,
potser fins m'ho he inventat jo.

Vull cantar a l'Amor, ara que encara hi sóc;
vull la lluna en un cove i els núvols de cotó.
Oh My Love, My Love, festeig de colors,
jaurem torrats pel sol.
Oh My Love, My Love, que els errors més greus
encara no els hem pas comès.

Qui són els dolents? Qui són els bons?
El nostre àngel custodi s'ha mort.
Qui som? On som? Perquè encara posem
domassos als balcons?

Vine'm a buscar, treu-me a passeig;
voltem agafats de la mà.

Oh My Love, My Love, estic trist i sol
… puc ser més vanitós?
Oh My Love, My Love, i ho dic sense por:
l'oblit serà agradós.
Oh My Love, My Love, sortim a passeig,
t'ompliré de petons.
Oh My Love, My Love, t'ho dic en anglès,
i així potser m'entén tothom.