Converses amb Teresa Forcades. Eulàlia Tort. Edicions DAU. 2012.

No només parla sinó que diu coses, està preparada i és lúcida, diu allò que pensa i és valenta.

Ho aboca pel broc gros, amb claredat i independència, en aquest llibre que mostra qui és i, sobretot, què pensa sobre tota mena de temes: la religió, la indústria farmacèutica, les dones i el capitalisme.

“La meitat de la població del món, les dones, ens identifiquem amb la figura de la mare i la prenem com a referent. L’altra meitat meitat del món, els barons, la prenen com a referent però no s’hi poden identificar. D’aquí se’n deriva que les dones sovint assumim el paper de cuidadores de la família, ens convertim en les responsables del benestar emocional dels altres. En canvi, els homes, s’obsessionen per crear àmbits on no hi puguin entrar les dones, a fi de consolidar la seva independència en relació amb la figura materna. Les antropòlogues Ruth Benedict i Margaret Mead parlen de tribus que delimitaven unes zones al bosc, en les quals les dones hi tenien l’entrada vedada. Això és un exemple de subjectivació infantil: només estic segur de la meva masculinitat en aquells àmbits en què només hi tenen accés els barons. Això és interessant perquè el baró ha exclòs la dona en totes les cultures. El baró que tracta amb dones i sent que ha de vigilar perquè si no se’l mengen, és que encara està pensant amb la mama. Dins de l’Església es mostra aquesta immaduresa afectiva, humana o psicològica perquè els qui prenen decisions només són barons que, a més de ser cèlibes, poques vegades tenen una relació d’amistat madura amb una dona. A les societats patriarcals els qui manen encara tenen esposes i filles amb qui conviuen, però a l’Església aquestes figures femenines estan molt més excloses”.

Aquest volum de dues-centes tretze pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que aprofundeixen en les problemàtiques del món actual”.