7 de maig de 2012

Philip Larkin. This be the verse.

They fuck you up, your mum and dad.
They may not mean to, but they do.
They fill you with the faults they had
And add some extra, just for you.

But they were fucked up in their turn
By fools in old-style hats and coats,
Who half the time were soppy-stern
And half at one another's throats.

Man hands on misery to man.
It deepens like a coastal shelf.
Get out as early as you can,
And don't have any kids yourself.


Traducció de Marcel Riera

Que aquest sigui el vers.

Et varen ben fotre, el papa i la mama.
Potser no ho volien, però així és de cru.
A aquells defectes que els donaren fama
has d’afegir-hi els teus, i aquest ets tu.

Però a ells els van fotre també
uns vells folls amb barret i abric galdós
que tot i tenir un aspecte sever
solien barallar-se com gat i gos.

D’uns homes a uns altres, talment un fat,
l’aflicció, com un banc de sorra, creix.
Així doncs, fot el camp ben aviat
i si vols tenir fills, doncs tu mateix.





Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula links to this post

2 Comments:

Blogger rA said...

Larkin es l'unic poeta que, per ara, puc llegir en angles i tenir la sensacio que no em perdo (gairebe) res...

07 de maig, 2012 14:49  
Blogger myself said...

Aquest poema me'l va deixar llegir una amiga meva que va fer filologia anglesa i el vaig trobar fantàstic. Em va encantar. Després n'he llegit d'altres del mateix autor i també m'han semblat sublims. Molt bo.

08 de maig, 2012 10:27  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home