10 d’abril del 2012

Kirmen Uribe. Bitartean heldu eskutik. Zuhaitzen denbora.

Zugan da zuhaitzen denbora
elkar maitatu ondoren.

Ohean lo, betazalek
soilik estaltzen zaituzte.

Ez jarraitu beldurrari,
ez esan beti, ez esan inoiz ez,
utzi libre munduari
bidea egiten.

Zugan da zuhaitzen denbora
elkar maitatu ondoren.

Plazer-urak biltzen zaitu
malkoak begia legez.

Ez jarraitu beldurrari,
ez esan beti, ez esan inoiz ez,
utzi libre munduari
bidea egiten.

Zugan da zuhaitzen denbora
elkar maitatu ondoren.


Traducció de Jon Elordin i Laia Noguera

Mentrestant agafa’m la mà. El temps dels arbres.

El temps dels arbres és dins teu
després d’haver-nos estimat.

Adormida al llit, només
et tapen les palpebres.

No t’escoltis la por,
no diguis mai ni sempre,
deixa fer el món,
que vagi per on vulgui.

El temps dels arbres és dins teu
després d’haver-nos estimat.

T’embolca l’aigua del plaer
com la llàgrima embolcalla l’ull.

No t’escoltis la por,
no diguis mai ni sempre,
deixa fer el món,
que vagi per on vulgui.

El temps dels arbres és dins teu
després d’haver-nos estimat.





Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula

3 Comments:

Blogger Sandra D.Roig said...

Es bellísima, moltes gràcies.
M'ha encantat.

10 d’abril, 2012 18:46  
Blogger novesflors said...

A mi també m'ha agradat molt.

11 d’abril, 2012 19:59  
Anonymous alena said...

Molt bo aquest poema... juntament amb No es pot dir llibertat, igualtat...

Gràcies per regalarme el descobriment d'aquest llibre!!

11 d’abril, 2012 21:02  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home