28 març, 2012

Miquel Àngel Riera. Poemes a Nai.

T'estim, però me'n fot. No em resta gaire
de suportar la humiliació del vòmit
vital que és estimar. Ja fineix l'hora
dels finestrals oberts, les dents polsoses,
les taques de pantaix per les solapes
i dels taurons pels músculs o dreceres.
Se'm fonen tots els ploms de la mà dreta
sols que et toqui amb dos dits, arrapadissos,
per integrar-te en mi. Però s'hi encenen
aurores boreals que són contagis.
T'estim, però me'n fot. Som a l'espera
del llamp reblanidor que ens amalgami
i t'encasti en mi tant, que pugui dir-te:
-Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.

Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula links to this post

4 Comments:

Blogger anna g. said...

uau! cop sec al bell mig del cervell :)

28 març, 2012 13:25  
Anonymous Miquel Vilardell said...

Cal reivindicar ja Miquel Àngel Riera.

29 març, 2012 17:36  
Anonymous lafidelaliteratura.blogspot.com said...

..i recordar-lo també com un prosista considerable

29 març, 2012 17:44  
Anonymous alena said...

M'agrada el Miquel Angel Riera...

11 abril, 2012 21:01  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home