14 de març de 2012

Elizabeth Bishop. One art.

The art of losing isn’t hard to master;
so many things seem filled with the intent
to be lost that their loss is no disaster.

Lose something every day. Accept the fluster
of lost door keys, the hour badly spent.
The art of losing isn’t hard to master.

Then practice losing farther, losing faster:
places, and names, and where it was you meant
to travel. None of these will bring disaster.

I lost my mother’s watch. And look! my last, or
next-to-last, of three loved houses went.
The art of losing isn’t hard to master.

I lost two cities, lovely ones. And, vaster,
some realms I owned, two rivers, a continent.
I miss them, but it wasn’t a disaster.

—Even losing you (the joking voice, a gesture
I love) I shan’t have lied. It’s evident
the art of losing’s not too hard to master
though it may look like (Write it!) like disaster.


Traducció de Josep Porcar

Un art

L’art de perdre no és massa complicat;
tantes coses semblen posseïdes per la propensió
a perdre’s que la seua pèrdua no és cap calamitat.

Perd alguna cosa cada dia. Accepta el sobresalt
del clauer que s’ha extraviat, de l’hora que s’ha fos.
L’art de perdre no és massa complicat.

Després, prova de perdre’n més, i amb més celeritat:
llocs, i noms, i onsevulga que guardes el deler
de viatjar. Res de tot això no és cap calamitat.

Vaig perdre el rellotge matern. I guaita! La última, o
la penúltima, de les tres cases que més vaig voler.
L’art de perdre no és massa complicat.

Vaig perdre dues ciutats entranyables. I puc restar
dos regnes que eren meus, dos rius, un continent.
Els enyore, però no va ser cap calamitat.

—Tampoc per haver-te perdut (la veu riallera, un gest
que m’estime) no m’hauré enganyat. És evident
que l’art de perdre no és massa complicat
encara que s’assemble (Escriu-lo!) a una calamitat.



«One art», d'Elizabeth Bishop from blocsdelletres on Vimeo.

Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula links to this post

4 Comments:

Anonymous Josep A. Vidal said...

L'art de perdre no és gaire dur d'aprendre'l... I l'aprenentatge és gratuït; només cal viure, i la vida s'ocupa eficaçment de fer-nos-el aprendre.
És clar que el fet que no sigui gaire dur d'aprendre'l no vol dir que cada pèrdua no sigui dolorosa... També la vida s'ocupa de fer-nos resistents... O potser no?
Una tria excel·lent. I molt bona també la traducció.

18 de març, 2012 14:43  
Blogger Robert said...

tintaxinesa em pots donar la referència del llibre?,
i explica'm una cosa, perquè m'agrada en anglès i en català no tant?

una abraçada company

20 de març, 2012 19:18  
Blogger Biel Barnils said...

T'agrada en l'idioma original, Robert.
No em consta que estigui publicat enlloc més que a internet.

21 de març, 2012 23:48  
Anonymous Montse said...

Hola Biel,
Fa molt de temps que segueixo el Tinta xinesa però és la primera vegada que hi deixo un comentari. Com m'ha enganxat aquest poema! En buscaré més de l'autora. Pero com m'ha sorprès el muntatge de vídeo! Tan fosc... Perquè trobo que el poema deixa anar un bri d'optimisme... a mi m'ha semblat energètic i tot!
una abraçada

25 de març, 2012 10:54  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home