Tres mestres. Stefan Zweig. Traducció de Joan Fontcuberta. La Llar del Llibre. 1989.

Honoré de Balzac, Charles Dickens i sobretot Fiodor Mikhàilovitx Dostoievski queden desgranats en aquests retrats que mostren també l’escriptura d’aquest popular autor centre-europeu, austríac en llengua alemanya, i els seus interessos literaris.

“Dickens és l’únic gran escriptor del segle, el qual cobreix del tot les necessitats espirituals del seu temps amb el seu propòsit més profund. La seva novel·la és absolutament idèntica al gust de l’Anglaterra de llavors, i la seva obra és la materialització de tradició anglesa: Dickens és l’humor, l’observació, la moral, l’estètica, el contingut intel·lectual i artístic i el peculiar sentit de la vida –per a nosaltres, sovint estrany, sovint nostàlgic i simpàtic- de seixanta milions de persones més enllà del canal de la Mànega”.

Aquest volum de dues-centes una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que em regalà el Sebastià Fàbregas, un dia que m’ensenyava el seu estudi del carrer Pelai”.