Anna Roig. L’ombre de ton chien. Punt de Creu.

Obrir el quadern, inventar un vers…
D'acord, no és tan senzill.
Ara tens fòbia dels papers?
Qui ho hagués dit…

I si ho tornessis a intentar?
Potser així…
La inspiració et tornarà…
Fes-ho per mi!

Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret
De deixar la poesia i preferir el punt de creu.
Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret
De deixar la poesia i preferir el punt de creu!

Quan eres un gran escriptor,
Jo ho era tot:
La teva font d'inspiració,
Jo era el teu món.

Però m'has canviat per un patró,
Agulla i fil.
Cuses amb el teu transistor…
I a mi ja no em fas ni cas!

Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret
De deixar la poesia i preferir el punt de creu.
Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret
De deixar la poesia i preferir el punt de creu!

Un dia potser ja hauràs brodat
Deu mil tapets,
Dos-cents llençols, quaranta draps,
I fins i tot calçotets.

En un calaix tot ple de pols
Et trobaràs
Els teus vells poemes d’amor
I et diràs…

"Jo era poeta i vaig preferir el punt de creu,
però si em torno posar a escriure ja veureu!"

Ja no tinc musa?
No!