27 de febrer de 2012

Anna Roig. L’ombre de ton chien. Punt de Creu.

Obrir el quadern, inventar un vers…
D'acord, no és tan senzill.
Ara tens fòbia dels papers?
Qui ho hagués dit…

I si ho tornessis a intentar?
Potser així…
La inspiració et tornarà…
Fes-ho per mi!

Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret
De deixar la poesia i preferir el punt de creu.
Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret
De deixar la poesia i preferir el punt de creu!

Quan eres un gran escriptor,
Jo ho era tot:
La teva font d'inspiració,
Jo era el teu món.

Però m'has canviat per un patró,
Agulla i fil.
Cuses amb el teu transistor…
I a mi ja no em fas ni cas!

Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret
De deixar la poesia i preferir el punt de creu.
Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret
De deixar la poesia i preferir el punt de creu!

Un dia potser ja hauràs brodat
Deu mil tapets,
Dos-cents llençols, quaranta draps,
I fins i tot calçotets.

En un calaix tot ple de pols
Et trobaràs
Els teus vells poemes d’amor
I et diràs…

"Jo era poeta i vaig preferir el punt de creu,
però si em torno posar a escriure ja veureu!"

Ja no tinc musa?
No!





Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula links to this post

3 Comments:

Blogger Maruberi said...

L'Anna Roig és del milloret. I si la vas a veure a algun concert és increïble pels gestos que fa com innocents... I les lletres, fantàstiques.

27 de febrer, 2012 20:38  
Anonymous Andreu said...

Hola Biel !!! L'Anna és molt bona !!! El disc és magnífic. Jo em quedo amb els "petons entre camions". Recordo que et dec un llibre.
Andreu

08 de març, 2012 16:09  
Anonymous Andreu said...

Disculpa per la petita confusió entre discs. Àpali,
Andreu.

08 de març, 2012 20:53  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home