apa, apa. Maria Àngels Ollé. La Galera. 1970.

Primer volum de la col·lecció A poc a poc, que inclou altres títols com Miau, miau, El nen té tos i El rei, la reina i el ratolí, entre altres, i que m’introduí al món de la lectura i a partir del qual vaig començar a aprendre a llegir. Recordo la sala i la professora que, amb molt d’esforç, ens ensenyava un a un, llapis a la mà, a interpretar i llegir en veu alta les lletres que formaven paraules. També alguns dels dibuixos que conté el llibre estaven desats a la meva memòria i han rebrotat amb la relectura que n’he fet.

“o, o o o, o

ep, ep!

ai!

ui, ui, ui!

au, apa, apa

ai, ai, ai!

ai! el pa

ui, ui, ui!

ui! el peu

au, apa, el pa i el peu

NOTES AL LLIBRE PRIMER

Vocals: a, e, i, o, u

Consonants: p, l

p ep pa         l el

   apa peu

1 Comencem amb una vocal molt coneguda, la o, imitant el cant dels indis.

2 Introduïm la primera consonant. Hem escollit la p perquè el seu so és molt definit i no hi ha cap confusió en pronunciar-la. Tampoc en escriure-la, llevat del nen que té alguna dificultat de lateralitat. ep és una síl·laba inversa, però el so de la p és net; això facilita la retenció, per part del nen, del so de la consonant.

4-6 ai, iu, au, són expressions molt usades pel nen i amb el seu coneixement de les vocals, pot llegir-les fàcilment. És molt interessant que el nen confegeixi amb vocals solament. La e apareix en els seves tres variants: oberta, tancada i neutra. Vegeu les notes del llibre del mestre.

6 apa (ap-a i a-pa), té les dues dificultats de ep i de pa.

10 pa és molt senzill per al nen que ja ha llegit apa. Introduïm la l sense cap preparació. Pensem que la funcionalitat de l’article ajudarà a justificar-lo davant el nen que el veu per primera vegada.

14 peu és una variant de la p a l’inici de paraula.”

Aquest volum de setze pàgines quedarà amorrat per sempre més al piló de “llibres de la meva infantesa”.

Elena Sixto. L'illa en vers. Moviments poètics.

Cala Pilar. Una olivera neix dins una alzina. Camins d’arena em porten a llocs nous. Vaig descobrint, olorant, sentint les plantes que m’acompanyen… sempreviva i xuclamel. Un nou color a l’arena de la platja i una font d’inspiració. Saltironegen juganeres ben a prop. Damunt les pedres m’estiro.

Que em deixin fondre en un paratge bonic,
que em permeti ser,
que pugui créixer com una llavor en terra fèrtil.
La soledat s'ha fet més dolça
que el neguit de representar un rol
en aquest teatre absurd.

Biël Barnhills · Elena Sixto. L'illa en vers. Moviments poètics.

Carta de Philipp Lord Chandos a Francis Bacon. Hugo Von Hofmannsthal. Traductors Jordi Llovet i Joan de Sola. Quaderns Crema. 2007.

L’autor de la carta pren una decisió ben dràstica: deixar d’escriure a causa del convenciment de la incapacitat de la llengua per capir la realitat i objectivar-la. En conseqüència calla, deixa la ploma, emmudeix. En aquesta carta, escrita al segle XVII, ho justifica.

Hi he menat a partir de Guerra y lenguaje d’Adan Kovacsics i es complementa amb la conferència L’escriptura com a espai espiritual de la nació, que tracta del paper de l'escriptura i de les generacions futures. 

“Vaig provar de sortir d’aquest estat refugiant-me en el món espiritual dels clàssics. Plató, vaig deixar-lo de banda, perquè m’espantava la volada arriscada de les seves imatges. Pensava limitar-me, sobretot, a Sèneca i Ciceró. En l’harmonia de les seves idees circumscrites i ben ordenades pensava trobar repòs i cura. Però no acabava d’arribar-hi. Entenia el que volien dir; era capaç de veure’n l’ordre admirable dels conceptes, que em semblava com aquells brolladors meravellosos que s’arboren joguinejant amb pilotetes daurades. Podia moure’m al voltant seu i observar com jugaven; però sempre es tractava d’un joc entre els seus conceptes: allò més profund i més propi del meu pensament quedava exclòs de la corranda. Al seu costat va dominar-me un sentiment terrible de soledad; vaig sentir com si m’haguessin tancat en un jardí ple d’estàtues sense ulls. I vaig fugir una altra vegada cap al buit”.

 Aquestes setenta-cinc pàgines quedaran amorrades al piló de “llibres que hem llegit referenciats a molts altres llibres”.

Óssip Mandelstam. Poemes.

Traducció d’Helena Vidal

3

L’or fals dels arbres de Nadal
flameja al bosc amb mil guspires.
Enmig del verd, llops de joguina
obren uns ulls que omplen d’espant.

Oh, la tristesa que hi veu clar!
Oh, llibertat silenciosa!
Cel de paper, que no reposa
i dringa amb riure de cristall.

1908

Biel Barnils Carrera · Óssip Mandelstam. Poemes. 3.