Werther. Johann W. Goethe. Tusquets Editores. 2011.

Novel·la epistolar on Werther escriu cartes al seu millor amic, Wilhelm, explicant-li la passió desenfrenada que sent per Charlotte S. Aquest és un amor impossible ja que ella està compromesa i després es casarà amb el bonàs de l’Albert.

El protagonista, per acabar amb aquesta situació que el corca per dins, pren una decisió dràstica, contundent, poc recomenable, exemple de bon romàntic. Ja hi som.

“26 de juliol

Alguna vegada, ja, m’he fet el propòsit de no veure-la tan sovint. Però tant de bo el pogués complir! Cada dia fracasso en l’intent i em prometo solemnement: Demà, res d’anar-hi. Però quan arriba l’endemà, torno a trobar un motiu irresistible i, abans no me n’adoni, ja hi sóc. Si el vespre abans m’ha dit: Que vindrà demà?, qui seria capaç de no anar-hi? O bé em fa un encàrrec i jo trobo oportú de portar-li la resposta personalment. O bé, si fa un bon dia, me’n vaig a Wahlheim i, un cop allà, casa seva em queda a només mitja hora! Sóc massa a prop de la seva atmosfera… i au, ja em tens allà. La meva àvia m’explicava un conte d’una muntanya magnètica. A tots els vaixells que s’hi acostaven els arrabassava les peces de ferro. Els claus sortien volant cap a la muntanya i els pobres desgraciats naufragaven entre les posts que queien l’una sobre l’altra”.

Aquest volum de cent vuitanta-dues pàgines quedarà amorrat al piló dels ”llibres que, diuen, s’endugué Napoleó Bonaparte a totes les seves campanyes militars”.