Montse Caralt i Sagalés. Inèdit.
Paret de pedra arrenglerada; esmorteïda pel dol. Ara és menys viva que mai. El vent bufa fort i enretira la cortina de pluja intensa que s'acostava. Les branques del llorer s'equilibren paral·leles entre elles, alçant-se al buit estèril del moment silenciós. Sols la percepció d'impressions indeterminades; no sospirs en el balanceig constant del món. Acrobàcia incessant de la tarda.
Etiquetes de comentaris: Montse Caralt
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home