21 de juny de 2011

Bouvard i Pécuchet. Gustave Flaubert. Edicions Proa. 1990.


Dos copistes parisencs, que es coneixen per casualitat, es retiren en una casa de camp a Normandia. Allà es dedicaran a l’estudi de tota mena de matèries tècniques, científiques i humanístiques: horticultura, jardineria, química, medicina, ciències naturals, arqueologia, història, teatre, literatura, llengua, política, gimnàstica, espiritisme, filosofia, religió i educació, entre altres.
De la documentació passen a la discussió i a la posada en pràctica dels coneixements adquirits, però fracassen una vegada i una altra.
L’autor va llegir més de 1500 llibres abans de començar la redacció d’aquest d’inacabat, publicat pòstumament i seguit pel Diccionari de tòpics, una provable segona part.

“Havent dinat, s’instal·laven a la saleta, un a cada costat de la llar de foc; i encarats l’un amb l’altre, amb un llibre a la mà, llegien en silenci. Quan vesprejava, sortien a passejar pel camí ral, sopaven d’una revolada i continuaven la lectura fins entrada la nit. Perquè les llànties no els enlluernessin, Bouvard es protegia els ulls amb unes ulleres de vidres blaus; Pécuchet es tirava endavant la visera de la gorra.
Germaine no se’n va anar, al final, i Gorgu passava de tard en tard a cavar l’hort: havien cedit per indiferència, per descuit de les coses materials”.

Aquest volum de tres-centes quaranta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “magnes obres que m’han agradat per allò que tenen d’imperfecte i d’inacabat”.

Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula links to this post

5 Comments:

Blogger Sif said...

D'obres imperfectes i inacabades en va plena la història de la literatura, començant pel Tirant o el Quixot sense anar més lluny. Visca la imperfecció!

21 de juny, 2011 15:59  
Blogger Olga Xirinacs said...

Per escriure una bona obra el que costa més és documentar-se. No sé si 1.000 o 1.500, o 100, 1 o dos, depèn del gruix, també. A vegades el més engrescador és el camí d'anada si no trobes un piló que et barri el pas...

23 de juny, 2011 10:47  
Blogger Biel Barnils said...

La perfecció és feixista, que deia aquell.

I documentar-se, la feina prèvia, un plaer.

04 de juliol, 2011 14:21  
Blogger Raviel Beut-rom said...

Gran llibre, B&P! Sarcàstic i alhora compassiu de l'inutil esforç de posar ordre al món, d'interpretar-lo. Semla una mica Interent, amb tanta noció juxtaposada, fragmentada, atomitzada... i el món, l'obtusa matèria, sempre allà, inexpugnable!

Raviel
http://ravielbeutrom.blogspot.com/

19 de setembre, 2011 09:23  
Blogger Biel Barnils said...

Ben vist, Raviel, lligant-ho amb internet. Ja és ben bé això!

19 de setembre, 2011 12:49  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home